CUENTOS

EnCuentos Cuentos infantiles para niños y Contenidos para Padres y Docentes

SANT MEDIR

La llegenda de Sant Medir

Sant Medir era pagès. Visqué cap a l'any 303 a Sant Cugat del Vallès, durant el domini romà de Dioclecià, que mantingué una forta persecució vers els cristians. Un d'ells, el Bisbe Sever, sentint-se en perill decideix fugir de Barcelona; perseguit pels romans, emprengué el cami de Sant Cugat on trobà al nostre Sant plantant faves. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si és preguntat per ell, els respongui amb la veritat. Que els digués que mentre ell sembrava les faves el bisbe havia passat per aquell lloc, i que de ben segur el trobarien pocs metres avall.Els perseguidors en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat. Un cop dit això, les faves eren crescudes i florides, produïnt així el miracle. Sentint-se enganyats, els romans portaren pres a Medir i el van martiritzar juntament amb el Bisbe Sever, al que també havien capturat. L'orígen del romiatgeL'any 1828, en urbanizar-se l'entorn del carrer Gran de Gràcia, s'instal·la al número 111, -cantonada carrer Sant Marc-, un forn propietat del qui hauria de ser fundador de les Colles, en Josep Vidal i Granés. Hi ha dubtes sobre el seu naixement, ja que amb les guerres carlines, la crema de convents i l'exanonació dels monjos, hi ha un silenci en els documents. El forner del carrer Gran no tenia molt bona salut i com era molt devot de Sant Medir, li va prometre que si sanava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria cap a la seva Ermita a la serra de Coliserola. Això ho faria tocant un sac de gemecs i muntat dalt d'un cavall alhora que feia una passejada pel barri per anunciar la seva prometença a tothom. Trobant-se millorat decideix el 1830, amb 28 anys, iniciar el que seria la primera peregrinació. Els següents anys el seguiren familiars i amics tot formant la primera colla, la del Vidal. Després en vingueren d'altres, de Sant Gervasi, Sarrià, Sants, fins al punt que el Diari de Barcelona del 4 de març de 1853 ja informava de la importància que adquiria la festa aplegant aquell any unes 300 persones. Enguany es conmemora el 200 aniversari del naixement de'n Josep Vidal i Granés, fundador de les colles de Sant Medir. Morí al seu domicili del carrer Gran, el mes d'octubre de 1856. El 2006 es conmemorarà doncs el 150è aniversari de la seva mort.La federació de collesL'any 1926 es forma la primera Federació de Colles, desapareixent i tornant-se a constituïr l'any 1951 per tal d'unir totes les Colles i impulsar de nou la festa, molt minvada a causa de la Guerra Civil. Foren uns romeus dels més antics i dels de més fort arrelament a la festa, Duaso, Palau, Milà, Artigas i Soriano, els qui van creure que havia arribat el moment que les colles (llavors, el 1951, n'hi havia catorze o quinze) arribessin a federar-se per tal d'aconseguir una fermesa més gran pel manteniment del romiatge. Es pot dir que, abans de crear-se la Federació, cada colla celebrava el dia de sant Medir "al seu aire"; particularment la tornada a Gràcia, al vespre, i la desfilada pel carrer Gran es feia a l'hora que li semblava bé a cada colla o, senzillament, a l'hora que arribaven. La unió, doncs, de totes les colles i el seu agrupament a la Federació, va donar el bon resultat d'aconseguir el grandiós esdeveniment que, per tancar la festa, representava (i avui encara més que en aquell temps) poder veure desfilar totes les colles juntes carrer Gran de Gràcia avall, ple de gom a gom, i enmig de l'intensa cridòria de milers i milers de veïns, grans i petits, recollint els caramels de sant Medir.

CAVALL FORT - Revista per a nois i noies
CAVALL FORT - Revista per a nois i noies,CAVALL FORT - Revista per a nois i noies,Agenda - destacats.www.cavallfort.net

CARNESTOLTES

Tipus d’activitat: Manualitats
On: Diverses webs
Edat: Totes les edats

INTERNET US AJUDA A FER-VOS LA DISFRESSA I TAMBÉ A COMPRAR-LA
Comenceu a pensar en la disfressa de Carnaval? Preferiu comprar-la o fer-la vosaltres mateixos? Sigui com sigui, us donem unes pistes que us poden ajudar. Si no teniu temps per a manualitats, a Internet trobeu botigues on podeu fer la comanda com Imaginarium, El Relámpago, Disfracesonline, La Casa de los Disfraces, La Cucaña, Mi Disfraz o Mundodisfraz. Però si gaudiu retallant, enganxant o cosint, en aquests webs hi ha idees per fer la disfressa. Per a les màscares a Dibujos para pintar en trobareu per imprimir, retallar i pintar, i a Jouscout us expliquen com podeu fabricar-les amb cartró, guix, cartolina o peluix. Per a la disfressa sencera, a Jouscout hi ha opcions amb diferents materials i a Més que tapes en veureu com es fa cadascuna, també a Carnaval del web Edu365


El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tengués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite de Isis, i Osiris.El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, qui és el Rei del Carnaval.Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, el de Solsona, el de Tarragona i el de Vilanova i la Geltrú.

LA XARRANCA

La Xarranca va començar al món antic durant l'Imperi Romà. Els soldats romans utilitzaven els exercicis de la "Xarranca" original com a entrenament militar. Aleshores van exportar el joc als infants de tot Europa. Els infants romans dibuixaven les seves pròpies "xarranques" imitant els soldars i afegint-hi un sistema de punts. Hom desconeix com es va difondre per la resta del mon. A tots els continents n'hi ha una pila de versions. El joc s'anomena "Marelle" a França, "Templehupfen" a Alemanya, "Hinkelbann" als Països Baixos, "Sotronul" a Romania, "Hopscotch" en anglès i "Rayuela" a Argentina. Avui dia, s'hi juga d'aquesta manera. Primer de tot, els infants dibuixen la seva "Xarranca" damunt una superficie asfaltada. Pot ser un conjunt de requadres distribuïts en cercle o en espiral. Els infants francesos en tenen una versió anomenada "escargot" (cargol), fent la forma d'un cargol gegantí. Les mides dels requadres depenen de l'edat dels infants, de manera que puguin anar al quadrat següent d'un salt. S'hi juga amb un marcador, normalment una pedreta (un palet) o un tros de rajola. El primer jugador llença el seu marcador al primer quadrat. Ha d'anar a parar dins del quadrat sense tocar cap línia. Si no és així, el jugador perd el torn. Si el jugador el llença bé, ha de saltar dintre el requadre. Quan el jugador arriba al final del dibuix (al darrer requadre), es gira i salta de quadre en quadre en sentit contrari i s'atura per recollir la seva pedra. El jugador continua tirant la seva pedra en un quadrat i continuant de la mateixa manera. Perd el torn si salta damunt una línia, es descuida un quadrat o perd l'equilibri. Ha de repetir la sequència quan li torni a tocar. El primer jugador que completa tot el recorrecut per cada requadre numerat de la "Xarranca" és el guanyador