LA XARRANCA

La Xarranca va començar al món antic durant l'Imperi Romà. Els soldats romans utilitzaven els exercicis de la "Xarranca" original com a entrenament militar. Aleshores van exportar el joc als infants de tot Europa. Els infants romans dibuixaven les seves pròpies "xarranques" imitant els soldars i afegint-hi un sistema de punts. Hom desconeix com es va difondre per la resta del mon. A tots els continents n'hi ha una pila de versions. El joc s'anomena "Marelle" a França, "Templehupfen" a Alemanya, "Hinkelbann" als Països Baixos, "Sotronul" a Romania, "Hopscotch" en anglès i "Rayuela" a Argentina. Avui dia, s'hi juga d'aquesta manera. Primer de tot, els infants dibuixen la seva "Xarranca" damunt una superficie asfaltada. Pot ser un conjunt de requadres distribuïts en cercle o en espiral. Els infants francesos en tenen una versió anomenada "escargot" (cargol), fent la forma d'un cargol gegantí. Les mides dels requadres depenen de l'edat dels infants, de manera que puguin anar al quadrat següent d'un salt. S'hi juga amb un marcador, normalment una pedreta (un palet) o un tros de rajola. El primer jugador llença el seu marcador al primer quadrat. Ha d'anar a parar dins del quadrat sense tocar cap línia. Si no és així, el jugador perd el torn. Si el jugador el llença bé, ha de saltar dintre el requadre. Quan el jugador arriba al final del dibuix (al darrer requadre), es gira i salta de quadre en quadre en sentit contrari i s'atura per recollir la seva pedra. El jugador continua tirant la seva pedra en un quadrat i continuant de la mateixa manera. Perd el torn si salta damunt una línia, es descuida un quadrat o perd l'equilibri. Ha de repetir la sequència quan li torni a tocar. El primer jugador que completa tot el recorrecut per cada requadre numerat de la "Xarranca" és el guanyador

JOC DE TAULA

TE "PLANTAS" ?

Aquest joc no està comercialitzat , però el podem fer nosaltres mateixos. Necessitem unes 20 fitxes (que poden ser mongetes o similar) i un dau. Es tracta de tirar el dau les vegades que vulguem per acostar-se el més possible a 10. Si arribem a 8 (per exemple 5 a la primera tirada i 3 a la segona) ens podem “plantar” i agafar una fitxa, si arribem a 9 , 2 fitxes; i si aconseguim 10 punts podrem agafar 5 fitxes. Si passem de 10 no podem agafar cap fitxai passem el torn a l’altre jugador.

LUDOSFERA

Oferixen als nens la posiblididad d'experimentar i aprendre a través del joc, en la seva festa de cumpleanys.
A més us enviaran per i· -mail una bonica foto de record de la festa.
On: Ludosfera
Adreça: Rigués de Sant Miquel 49 Barcelona (Barcelona)
Informació: 93.368.15.06
Web: http://www.ludosfera.com/

Jocs LES OLLES

Es trien dos participants i es col·loquen davant del grup. Els altres participants, que seran les olles, estaran ajocats amb les mans per darrere dels genolls. Els dos companys preguntaran si tenen olles i els altres contestaran que sí, que passin a comprar-les. Els dos compradors hauran d'agafar un company dels que són olles i agafar-lo pels braços (les nanses) sense que deixi anar les mans de dessota de les cames fins arribar al lloc de destí prèviament marcat. Llavors el que feia d'olla haurà de córrer mentre els compradors paguen per la seva adquisició. Si l'atrapen, els ajudarà amb els que falten. En cas contrari, tornarà a ser olla.

DRET A JUGAR

Data: 24 de maig
Tipus d’activitat: públic familiar
On: el Poble Espanyol, Avenida Marqués De Comillas
Preu: 8,50€
Horari: d’11 a 17,30h


El Poble Espanyol celebra el dret dels nens a jugar

Aquest mes de maig, el Poble Espanyol celebra la cinquena edició de la seva Festa del Joc, una gran trobada que omplirà la plaça Major del Poble de jocs de carrer, de taula, d'aigua, d'habilitat i de moviment, entre molts altres. Seran més de 80 activitats lúdiques, que es completaran amb un taller de construcció d'un joc, amb l'espectacle Pertriplicat (de la Cia Articulat) i amb un berenar per als més petits.

La Festa del Joc s'organitza amb motiu del Dia Internacional del Joc (28 de maig), un iniciativa que pretén potenciar la idea del joc com un nexe d'unió entre la comunitat familiar.

Links relacionats

http://diadeljoc.wordpress.com/

ENDIVINALLES SOBRE METEOROLOGIA

No tinc cap color,no faig cap olor,
no dono sabor,i en temps de calor us dono frescor.
(L'aigua)

Sóc un cos que ningú no ha vist però visc entre els mortals;

i el dia que jo falti moriran homes plantes i animals.

(L'aire)

Ningú no em veu, però amb l'ai al cos jo em trobo contínuament; a l'hivern sóc molestós i a l'estiu em cerca la gent.
(L'aire)

El sol la vida em dóna,i ell em sol acabar.Faig a la gent admirar i encara que la gent em forma a l'aire em torno a anar.
(La boira)

Un llençol apedaçat que punta d'agulla no hi ha tocat.
(El cel)

De vegades és blau, de vegades és gris. En ell hi viu el soli la lluna hi té el pis.
(El cel)

Quina és la cosa que per tot arreu es posa i en lloc fa nosa?
(La claror)

Jo sóc un jove llut que vesteixo raig de sol; qui amb mi no troba consols'ha de consolar de nit.
(El dia)

Una cosa blanca, blanca,que tota la gent escampa;una cosa negra, negra,que tot ho arreplega.
(la claror del dia i la foscor de la nit)

Som germans i, cosa rara,l'un és el fill i l'altre el pare.
(El dia i la nit)

Sempre quiets sempre inquiets, dormint de dia i de nit desperts.
(Els estels)

Al cor de l'hivern em cerquen perquè els doni escalfor,i a l'estiu no volen ni veure'mi em fan jeure en un racó.
(L'estufa)

Rumieu i endevineu: què és una cosa molt gran,que com més n'hi ha menys es veu?

(La foscor)

Corre molt i no el veus gens,i et molesta quan el tens.
(El fred)

Sóc fill de l'aigua,fill ben natural;i torno a ésser aigua sense fer cap mal.
(El gel)

A l'hivern,que és quan tinc vida,tota la gent m'avorreix.A l'estiu,que em quedo a casa,tothom em persegueix.
(El gel)

Una cosa com un gla que per tota la casa va.
(La llum)

Per les estances del celes passeja un donzella,vestida de robes blanques i brillant com una estrella.
(La lluna)

Va sempre de viatge sense maleta ni bastó,hi ha dies que sembla un formatge i altres una tallada de meló.
(La lluna)

De nit corre pel terrat,descobrint el que s'hi amaga,i de dia, vés si es plega,ningú no sap on s'ha amagat.
(La lluna)

Ell és d'or, jo sóc de plata,i quan surto a passejar ell se'n va a dormir a casa.
(La lluna i el sol)

Sóc fred i fosc i plujós,els pobres fugen de mi com si els empaités un gos,i els rics s'amaguen a casatot cercant-hi un bon redós. L'hivern Són dos germansi dues germanes.La primera alegre,el segon fogós, la tercera és trista, i el quart de la collaavorrit del tot.
(Les quatre estacions: primavera, estiu, tardor, hiver)