Sant Medir era pagès. Visqué cap a l'any 303 a Sant Cugat del Vallès, durant el domini romà de Dioclecià, que mantingué una forta persecució vers els cristians. Un d'ells, el Bisbe Sever, sentint-se en perill decideix fugir de Barcelona; perseguit pels romans, emprengué el cami de Sant Cugat on trobà al nostre Sant plantant faves. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si és preguntat per ell, els respongui amb la veritat. Que els digués que mentre ell sembrava les faves el bisbe havia passat per aquell lloc, i que de ben segur el trobarien pocs metres avall.Els perseguidors en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat. Un cop dit això, les faves eren crescudes i florides, produïnt així el miracle. Sentint-se enganyats, els romans portaren pres a Medir i el van martiritzar juntament amb el Bisbe Sever, al que també havien capturat. L'orígen del romiatgeL'any 1828, en urbanizar-se l'entorn del carrer Gran de Gràcia, s'instal·la al número 111, -cantonada carrer Sant Marc-, un forn propietat del qui hauria de ser fundador de les Colles, en Josep Vidal i Granés. Hi ha dubtes sobre el seu naixement, ja que amb les guerres carlines, la crema de convents i l'exanonació dels monjos, hi ha un silenci en els documents. El forner del carrer Gran no tenia molt bona salut i com era molt devot de Sant Medir, li va prometre que si sanava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria cap a la seva Ermita a la serra de Coliserola. Això ho faria tocant un sac de gemecs i muntat dalt d'un cavall alhora que feia una passejada pel barri per anunciar la seva prometença a tothom. Trobant-se millorat decideix el 1830, amb 28 anys, iniciar el que seria la primera peregrinació. Els següents anys el seguiren familiars i amics tot formant la primera colla, la del Vidal. Després en vingueren d'altres, de Sant Gervasi, Sarrià, Sants, fins al punt que el Diari de Barcelona del 4 de març de 1853 ja informava de la importància que adquiria la festa aplegant aquell any unes 300 persones. Enguany es conmemora el 200 aniversari del naixement de'n Josep Vidal i Granés, fundador de les colles de Sant Medir. Morí al seu domicili del carrer Gran, el mes d'octubre de 1856. El 2006 es conmemorarà doncs el 150è aniversari de la seva mort.La federació de collesL'any 1926 es forma la primera Federació de Colles, desapareixent i tornant-se a constituïr l'any 1951 per tal d'unir totes les Colles i impulsar de nou la festa, molt minvada a causa de la Guerra Civil. Foren uns romeus dels més antics i dels de més fort arrelament a la festa, Duaso, Palau, Milà, Artigas i Soriano, els qui van creure que havia arribat el moment que les colles (llavors, el 1951, n'hi havia catorze o quinze) arribessin a federar-se per tal d'aconseguir una fermesa més gran pel manteniment del romiatge. Es pot dir que, abans de crear-se la Federació, cada colla celebrava el dia de sant Medir "al seu aire"; particularment la tornada a Gràcia, al vespre, i la desfilada pel carrer Gran es feia a l'hora que li semblava bé a cada colla o, senzillament, a l'hora que arribaven. La unió, doncs, de totes les colles i el seu agrupament a la Federació, va donar el bon resultat d'aconseguir el grandiós esdeveniment que, per tancar la festa, representava (i avui encara més que en aquell temps) poder veure desfilar totes les colles juntes carrer Gran de Gràcia avall, ple de gom a gom, i enmig de l'intensa cridòria de milers i milers de veïns, grans i petits, recollint els caramels de sant Medir.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Notícies. Mostrar tots els missatges
dilluns, 1 de març del 2010
SANT MEDIR
Sant Medir era pagès. Visqué cap a l'any 303 a Sant Cugat del Vallès, durant el domini romà de Dioclecià, que mantingué una forta persecució vers els cristians. Un d'ells, el Bisbe Sever, sentint-se en perill decideix fugir de Barcelona; perseguit pels romans, emprengué el cami de Sant Cugat on trobà al nostre Sant plantant faves. Li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demana que si és preguntat per ell, els respongui amb la veritat. Que els digués que mentre ell sembrava les faves el bisbe havia passat per aquell lloc, i que de ben segur el trobarien pocs metres avall.Els perseguidors en trobar-se a Medir preguntaren pel Bisbe i ell respongué amb la veritat. Un cop dit això, les faves eren crescudes i florides, produïnt així el miracle. Sentint-se enganyats, els romans portaren pres a Medir i el van martiritzar juntament amb el Bisbe Sever, al que també havien capturat. L'orígen del romiatgeL'any 1828, en urbanizar-se l'entorn del carrer Gran de Gràcia, s'instal·la al número 111, -cantonada carrer Sant Marc-, un forn propietat del qui hauria de ser fundador de les Colles, en Josep Vidal i Granés. Hi ha dubtes sobre el seu naixement, ja que amb les guerres carlines, la crema de convents i l'exanonació dels monjos, hi ha un silenci en els documents. El forner del carrer Gran no tenia molt bona salut i com era molt devot de Sant Medir, li va prometre que si sanava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria cap a la seva Ermita a la serra de Coliserola. Això ho faria tocant un sac de gemecs i muntat dalt d'un cavall alhora que feia una passejada pel barri per anunciar la seva prometença a tothom. Trobant-se millorat decideix el 1830, amb 28 anys, iniciar el que seria la primera peregrinació. Els següents anys el seguiren familiars i amics tot formant la primera colla, la del Vidal. Després en vingueren d'altres, de Sant Gervasi, Sarrià, Sants, fins al punt que el Diari de Barcelona del 4 de març de 1853 ja informava de la importància que adquiria la festa aplegant aquell any unes 300 persones. Enguany es conmemora el 200 aniversari del naixement de'n Josep Vidal i Granés, fundador de les colles de Sant Medir. Morí al seu domicili del carrer Gran, el mes d'octubre de 1856. El 2006 es conmemorarà doncs el 150è aniversari de la seva mort.La federació de collesL'any 1926 es forma la primera Federació de Colles, desapareixent i tornant-se a constituïr l'any 1951 per tal d'unir totes les Colles i impulsar de nou la festa, molt minvada a causa de la Guerra Civil. Foren uns romeus dels més antics i dels de més fort arrelament a la festa, Duaso, Palau, Milà, Artigas i Soriano, els qui van creure que havia arribat el moment que les colles (llavors, el 1951, n'hi havia catorze o quinze) arribessin a federar-se per tal d'aconseguir una fermesa més gran pel manteniment del romiatge. Es pot dir que, abans de crear-se la Federació, cada colla celebrava el dia de sant Medir "al seu aire"; particularment la tornada a Gràcia, al vespre, i la desfilada pel carrer Gran es feia a l'hora que li semblava bé a cada colla o, senzillament, a l'hora que arribaven. La unió, doncs, de totes les colles i el seu agrupament a la Federació, va donar el bon resultat d'aconseguir el grandiós esdeveniment que, per tancar la festa, representava (i avui encara més que en aquell temps) poder veure desfilar totes les colles juntes carrer Gran de Gràcia avall, ple de gom a gom, i enmig de l'intensa cridòria de milers i milers de veïns, grans i petits, recollint els caramels de sant Medir. dilluns, 8 de febrer del 2010
CARNESTOLTES
Tipus d’activitat: Manualitats
On: Diverses webs
Edat: Totes les edats
INTERNET US AJUDA A FER-VOS LA DISFRESSA I TAMBÉ A COMPRAR-LA
Comenceu a pensar en la disfressa de Carnaval? Preferiu comprar-la o fer-la vosaltres mateixos? Sigui com sigui, us donem unes pistes que us poden ajudar. Si no teniu temps per a manualitats, a Internet trobeu botigues on podeu fer la comanda com Imaginarium, El Relámpago, Disfracesonline, La Casa de los Disfraces, La Cucaña, Mi Disfraz o Mundodisfraz. Però si gaudiu retallant, enganxant o cosint, en aquests webs hi ha idees per fer la disfressa. Per a les màscares a Dibujos para pintar en trobareu per imprimir, retallar i pintar, i a Jouscout us expliquen com podeu fabricar-les amb cartró, guix, cartolina o peluix. Per a la disfressa sencera, a Jouscout hi ha opcions amb diferents materials i a Més que tapes en veureu com es fa cadascuna, també a Carnaval del web Edu365
El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tengués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite de Isis, i Osiris.El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, qui és el Rei del Carnaval.Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, el de Solsona, el de Tarragona i el de Vilanova i la Geltrú.
On: Diverses webs
Edat: Totes les edats
INTERNET US AJUDA A FER-VOS LA DISFRESSA I TAMBÉ A COMPRAR-LA
Comenceu a pensar en la disfressa de Carnaval? Preferiu comprar-la o fer-la vosaltres mateixos? Sigui com sigui, us donem unes pistes que us poden ajudar. Si no teniu temps per a manualitats, a Internet trobeu botigues on podeu fer la comanda com Imaginarium, El Relámpago, Disfracesonline, La Casa de los Disfraces, La Cucaña, Mi Disfraz o Mundodisfraz. Però si gaudiu retallant, enganxant o cosint, en aquests webs hi ha idees per fer la disfressa. Per a les màscares a Dibujos para pintar en trobareu per imprimir, retallar i pintar, i a Jouscout us expliquen com podeu fabricar-les amb cartró, guix, cartolina o peluix. Per a la disfressa sencera, a Jouscout hi ha opcions amb diferents materials i a Més que tapes en veureu com es fa cadascuna, també a Carnaval del web Edu365
El carnaval anomenat també temps de carnestoltes, carnestoltes o darrers dies, segons diferents etnòlegs, troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. Podria ser que el mot carnaval tengués el seu origen en les paraules llatines carru navalis, fent referència al mite de Isis, i Osiris.El Carnaval és una celebració que pertany al culte lunar. Per aquest motiu, és una festa mòbil. Aquesta s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Per tal de situar el Carnaval en el calendari, hem de buscar la primera lluna plena posterior a l'equinocci de primavera, el 20 de març. El diumenge següent és Diumenge de Pasqua i el diumenge de la setmana anterior és Diumenge de Rams. A partir d'aquest últim comptem quaranta dies enrere i tenim el Dimecres de Cendra, el primer dia de Quaresma i últim de Carnaval. Així, doncs, Dimecres de Cendra es mourà entre el dia 4 de febrer i el 10 de març, mentre que el Dijous Gras ho farà entre el 29 de gener i el 4 de març.En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el temps de Carnestoltes oferia, mascarades rituals d'arrel pagana i un lapse de permissivitat que s'oposava a la repressió dels instints i la severa formalitat litúrgica de la Quaresma.Actualment el Carnaval s'ha convertit en una festa popular de caràcter lúdic. On tota aquesta llibertat extrema prèvia al temps de quaresma agafa forma en un sol individu, en carnestoltes, qui és el Rei del Carnaval.Històricament han destacat diferents Carnavals arreu de Catalunya diferenciats per les seves particularitats. Aquests són els de Barcelona, el de Sitges, el de Solsona, el de Tarragona i el de Vilanova i la Geltrú.
dimarts, 26 de gener del 2010
LA XARRANCA

La Xarranca va començar al món antic durant l'Imperi Romà. Els soldats romans utilitzaven els exercicis de la "Xarranca" original com a entrenament militar. Aleshores van exportar el joc als infants de tot Europa. Els infants romans dibuixaven les seves pròpies "xarranques" imitant els soldars i afegint-hi un sistema de punts. Hom desconeix com es va difondre per la resta del mon. A tots els continents n'hi ha una pila de versions. El joc s'anomena "Marelle" a França, "Templehupfen" a Alemanya, "Hinkelbann" als Països Baixos, "Sotronul" a Romania, "Hopscotch" en anglès i "Rayuela" a Argentina. Avui dia, s'hi juga d'aquesta manera. Primer de tot, els infants dibuixen la seva "Xarranca" damunt una superficie asfaltada. Pot ser un conjunt de requadres distribuïts en cercle o en espiral. Els infants francesos en tenen una versió anomenada "escargot" (cargol), fent la forma d'un cargol gegantí. Les mides dels requadres depenen de l'edat dels infants, de manera que puguin anar al quadrat següent d'un salt. S'hi juga amb un marcador, normalment una pedreta (un palet) o un tros de rajola. El primer jugador llença el seu marcador al primer quadrat. Ha d'anar a parar dins del quadrat sense tocar cap línia. Si no és així, el jugador perd el torn. Si el jugador el llença bé, ha de saltar dintre el requadre. Quan el jugador arriba al final del dibuix (al darrer requadre), es gira i salta de quadre en quadre en sentit contrari i s'atura per recollir la seva pedra. El jugador continua tirant la seva pedra en un quadrat i continuant de la mateixa manera. Perd el torn si salta damunt una línia, es descuida un quadrat o perd l'equilibri. Ha de repetir la sequència quan li torni a tocar. El primer jugador que completa tot el recorrecut per cada requadre numerat de la "Xarranca" és el guanyador
dijous, 1 d’octubre del 2009
VI CICLE D' APERITIUS MUSICALS A LA PLAÇA LA SEDETA
Adreça: C Sicília, 321 BARCELONA
Quant: dissabtes a les 12:30 h
preu: Entrada Gratuïta
Programa:
- Dissabte 10 d´octubre
Blue Tools ens presenta el seu repertori de Blues-Jazz. Carlos Shelly (guitarra), Pablo Posa (bateria), Pasto Martí (baix), Aljosa Mutic(saxo) i Pepe Balasch (òrgan).
- Dissabte 17 d'octubre
New Orleans Pussycats ens ofereix sons del Jazz tradicional de New Orleans. Pepe Robles (trompeta), Mikhail Ulyanovskiy (piano) i Mikhail Violin (banjo i veu). Concert emmarcat en el 1r Cicle de concerts dels músics del metro als Centres Cívics de Barcelona, "Amb la música a una altra banda".
- Dissabte 24 d'octubre
El Combo de Jazz de l´Escola de Música Jam Session ens mostra el seu treball, Jazz clàssic de la dècada dels 60. Enric Asensio (bateria), Cesar Tomas (guitarra), Adolfo López (guitarra), Daniel Villa (piano) i Peter Koo (baix).
- Dissabte 31 d'octubre
Bernat Font Trio ens presenta els seus ritmes de Blues, Swing i Jazz. Bernat Font (piano), Ivan Kovacevic (contrabaix) i Anton Jarl (bateria).
dilluns, 25 de maig del 2009
LLIBRERIA AL-LOTS EL PETIT PRÍNCEP
Links relacionats
http://alotspetitprincep.blogspot.com/ Al-Lots El petit príncep
dilluns, 18 de maig del 2009
DRET A JUGAR

Data: 24 de maig
Tipus d’activitat: públic familiar
On: el Poble Espanyol, Avenida Marqués De Comillas
Preu: 8,50€
Horari: d’11 a 17,30h
El Poble Espanyol celebra el dret dels nens a jugar
Aquest mes de maig, el Poble Espanyol celebra la cinquena edició de la seva Festa del Joc, una gran trobada que omplirà la plaça Major del Poble de jocs de carrer, de taula, d'aigua, d'habilitat i de moviment, entre molts altres. Seran més de 80 activitats lúdiques, que es completaran amb un taller de construcció d'un joc, amb l'espectacle Pertriplicat (de la Cia Articulat) i amb un berenar per als més petits.
La Festa del Joc s'organitza amb motiu del Dia Internacional del Joc (28 de maig), un iniciativa que pretén potenciar la idea del joc com un nexe d'unió entre la comunitat familiar.
Links relacionats
http://diadeljoc.wordpress.com/
Tipus d’activitat: públic familiar
On: el Poble Espanyol, Avenida Marqués De Comillas
Preu: 8,50€
Horari: d’11 a 17,30h
El Poble Espanyol celebra el dret dels nens a jugar
Aquest mes de maig, el Poble Espanyol celebra la cinquena edició de la seva Festa del Joc, una gran trobada que omplirà la plaça Major del Poble de jocs de carrer, de taula, d'aigua, d'habilitat i de moviment, entre molts altres. Seran més de 80 activitats lúdiques, que es completaran amb un taller de construcció d'un joc, amb l'espectacle Pertriplicat (de la Cia Articulat) i amb un berenar per als més petits.
La Festa del Joc s'organitza amb motiu del Dia Internacional del Joc (28 de maig), un iniciativa que pretén potenciar la idea del joc com un nexe d'unió entre la comunitat familiar.
Links relacionats
http://diadeljoc.wordpress.com/
divendres, 15 de maig del 2009
GERÓNIMO STILTON
Els llibres de Gerónimo Stilton per a nens de 9 a 12 anys de l’ editorial Destino han estat els més venuts durant la la diada de Sant Jordi segons el periodico.comGerónimo Stilton treballa d'escriptor i director d'un periòdic "L'Eco del Rosegador". Viu en L’ Illa dels Ratolins, a Ratonia, on va néixer. Stilton és un bibliòfil i melòman amant de la música clàssica i de la tranquil•litat, encara que les seves aventures són sempre agitades. Stilton té una gran família, alguns dels seus parents són Trampita, el seu cosí; Tea, la
seva germana i el seu nebot Benjamí. Altres personatges són Metomentodo Quesoso, un amic de Geronimo Stilton des de la guarderia fins a l'actualitat que treballa com detectiu i investigador privat i Lánguida.Links relacionats
http://www.geronimostilton.com/ web oficial
http://www.clubgeronimostilton.es/ club de fans
HOMENATGE A XESCO BOIX
Benvolguts i benvolgudes,
Com ja deveu saber, aquest any es commemora el 25è aniversari de la mort del Xesco Boix. Voldríem que entre tots fóssim capaços de fer reviure la seva tasca. Per això us presentem la web del Xesco: hi trobareu material documental, propostes, agenda d¹actes, material didàctic... Entreu i remeneu i, sobretot, participeu!!
Links relacionats
http://www.xesco.cat/ web del Xesco 25 é Aniversari
http://www.labicicleta.cat/xescoboix.htm Xesco Boix.Biografia,videos,cançons
http://vol-oreneta.blogspot.com/ Coses d'en Xesco Boix per a compartir amb tothom
http://www.tv3.cat/noms/boix/documentacio.htm#2 Discografia de Xesco Boix
Com ja deveu saber, aquest any es commemora el 25è aniversari de la mort del Xesco Boix. Voldríem que entre tots fóssim capaços de fer reviure la seva tasca. Per això us presentem la web del Xesco: hi trobareu material documental, propostes, agenda d¹actes, material didàctic... Entreu i remeneu i, sobretot, participeu!!
Links relacionats
http://www.xesco.cat/ web del Xesco 25 é Aniversari
http://www.labicicleta.cat/xescoboix.htm Xesco Boix.Biografia,videos,cançons
http://vol-oreneta.blogspot.com/ Coses d'en Xesco Boix per a compartir amb tothom
http://www.tv3.cat/noms/boix/documentacio.htm#2 Discografia de Xesco Boix
Un conte de Xesco: El rellotge que mai no anava a l'hora
Una vegada hi havia un rellotge de cuina, nou de trinca. Era un rellotge bonic i que feia molt de goig. Polit, de color verd. Es feia mirar. Però hi havia una cosa que no anava bé en aquell rellotge. No anava a l’hora. És clar, com sabeu, els rellotges estan fets per dir sempre l’hora bona i si no la diuen, no serveixen, doncs, per a res. Aquell rellotge feia més nosa que servei.

Ell, però, no volia anar a tres quarts de quinze, sabeu, no volia ser una nosa, volia ser un bon rellotge, anar sempre a l’hora, però no podia. I la raó per la qual no podia era pel fet de ser nerviós i insegur. I, és clar, només que el miraven es posava nerviós; no suportava que el miressin. I la senyora que l’havia comprat, se’l mirava. Era un rellotge nou i volia assegurar-se que anava a l’hora. És per això que se’l mirava moltes vegades durant el dia. I el rellotge no ho podia suportar, s’atabalava tant que ara anava de pressa, ara a poc a poc, ara es parava, ara tornava a funcionar. A estones feia tic-tac molt fort, a estones no feia tic-tac. Comptat i debatut, res, que anava sempre a tres quarts de quinze.
– Bé , va dir la senyora de la casa. aquest rellotge em fa més nosa que servei. Com sabré jo que és l’hora de fer el sopar? Com sabré jo que és l’hora de dur els menuts a dormir? Sí, no em queda més remei que tornar-lo a la botiga i comprar-ne un altre.
Quan va arribar el seu marit, al vespre, li ho va explicar tot: “que no anava bé, que feia més nosa que servei i que havia pensat de tornar-lo a la botiga i comprar-ne un de nou…” Per tal de no oblidar-ho l’endemà, el va deixar en una tauleta del rebedor.
Pobre rellotge. Estava tan trist… Es va quedar sobre la tauleta del rebedor i es va posar a plorar…
-Sóc tan desgraciat –deia-. No serveixo per a res. Demà al matí se m’enduen a cal rellotger. Què diran els altres rellotges? Quina desgràcia!
I el pobre rellotge no feia més que plorar i plorar…
-Quin és el teu problema? –una veu va dir de dintre la foscor-. Per què plores?
-Qui ets? –va dir el rellotge de cuina-, i on ets?
-Sóc l’avi rellotge i sóc aquí en una cantonada –va dir la veu-. T’he sentit plorar i voldria saber què et passa. Qui sap si et puc ajudar.
-Oh, ningú no em pot ajudar –va dir el rellotge de cuina-. Sóc un zero a l’esquerra, no serveixo per a res. Sempre vaig a tres quarts de quinze, no dic mai l'hora bona i demà em duen a cal rellotger. Què diran els altres rellotges?
No faran més que riure’s de mi. Sóc tan desgraciat.
-Quin és el teu problema? –va dir l’avi rellotge-. Per què no marques mai l’hora bona?
Perquè no puc suportar que em mirin –va dir el rellotge de cuina-. Em poso nerviós, m'atabalo, agafo cangueli i perdo el control. Per què m’han de mirar sempre? Segur que podria dir l’hora bona com qualsevol altre rellotge si no em miressin tot el dia i em deixessin estar. És que no creuen em mi?
-És clar, home –va dir el rellotge vell-.T’has fet un embolic. Ja t’ho explicaré.
I així, dons, reposadament i amb calma, l’avi rellotge li va dir:
-No és que siguis un zero a l’esquerra, el que em sembla és que no saps ben bé qui ets. Tu ets un rellotge, i la gent mira sempre els rellotges per saber l’hora, oi?
-Però per què? – va dir el rellotge de cuina-. Per què sempre se’ls miren?
-És clar, home, per quina hora és –va dir l’avi rellotge a poc a poc-. No ho sabies, això?
Tu serveixes perquè et mirin. No és pas que desconfiïn de tu, et miren per saber quina hora és.
Per això serveixen els rellotges.
-Vols dir que realment confien em mi? –va dir el rellotge de cuina- i és per això que em miren?
-Exactament, home –va dir el rellotge-. Et miren perquè creuen en tu. Volen saber quina hora és i per això et miren. És per això pel que serveixes.
-Oh! Ara em sento molt millor – va dir el rellotge de cuina-. Gràcies per explicar-me tot això. Ja no em posaré més nerviós ni m’agafarà més cangueli. Ara que sé perquè serveixo em sento més content. Ara mateix em poso a funcionar. Et farà res dir-me quina hora és? És fosc i no m’hi veig gaire.
-És un quart de dotze -va dir l’avi rellotge.
-Gràcies –va dir el rellotge de cuina i, movent les agulles, va començar a fer tic-tac content i alegre.
L’endemà, quan la senyora de la casa i el seu marit van baixar per esmorzar van veure que el rellotge funcionava a l’hora i van quedar molt sorpresos.
-Mira! –dir el marit-, què me’n dius d’això? El rellotge torna a funcionar i va a l’hora.
-A veure –va dir la dona-, quedem-nos-el, potser ara anirà bé.
I se’l van quedar. I voleu saber una cosa? D’aleshores ençà, aquell rellotge de cuina sempre va anar bé l’hora i ja no li feia res que el miressin.
Xesco Boix
dimecres, 13 de maig del 2009
DIA INTERNACIONAL DE LES FAMILIES 2009

La Secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, del Departament d'Acció Social i Ciutadania, amb motiu de la celebració del 15 de maig, Dia Internacional de les Famílies, establert per l'Assemblea General de les Nacions Unides, organitza anualment diverses activitats lúdiques i actes institucionals arreu de Catalunya.
Des del Departament d'Acció Social i Ciutadania es vol celebrar aquest esdeveniment en un ambient lúdic i festiu, de divulgació i participació que permeti la difusió i la transmissió de les idees que giren al voltant del concepte de coresponsabilitat i solidaritat en les famílies.
Enguany, el tema de reflexió gira entorn de la coresponsabilitat familiar i les tasques quotidianes i de cura familiar. Amb el lema COM PARTIM el temps! volem convidar tothom a gaudir de la seva llar i de tot allò relacionat amb la vida quotidiana: la família, les tasques domèstiques, la intimitat, les aficions, les relacions socials... Aquest és un lema que permet reflexionar sobre la responsabilitat compartida de les tasques de la llar, sense oblidar la vessant emocional, que representa el suport i l'atenció a tots els components de la família. Cal vetllar per una vida a la llar amb afecte, perquè tot allò que fem a casa, per a la nostra família, per sentir-nos bé amb nosaltres i les persones que ens envolten, és un acte de responsabilitat, de generositat, de maduresa i, per damunt de tot, una garantia de benestar de la família.
Links Relacionats
http://www.gencat.cat/benestar/families/cartell/index.htm
dijous, 23 d’abril del 2009
FESTA MAJOR AL BARRI DE SAGRADA FAMÍLIA
Tipus d’activitat: Festa popularOn: Diferents carrers i espais del barri Sagrada Família
Quan: Fins diumenge 26 d’abril
Edat: Totes les edats
Preu: Activitats gratuïtes
Més informació: Al web del barri de la Sagrada Família
ÚLTIMS DIES DE FESTA
Aquest cap de setmana acaba la festa major del barri de la Sagrada Família i teniu un munt d’activitats perquè gaudeixin els més menuts. Dissabte a les 17:00 hores podeu escoltar contes, narracions i poemes als jardins de Flora Tristán. A la mateixa hora a l’avinguda Gaudí podeu veure una cursa ben original: la que faran els joves del barri que baixaran al damunt de llits amb rodes. I, finalment, a les 19:00 hores, us proposem la cercavila gegantera que surt del pati de l’antiga fàbrica Estrella Damm (Dos de Maig, 299). Per a diumenge us recomanem el taller de diables per a nens d’entre 6 i 17 anys que es fa als jardins de la Indústria a partir de les 17:30 hores. El fi de festa el posa el correfoc que comença a les 20:30 hores al mateix
dimarts, 10 de març del 2009
EL DINO DAKOTA

El dino Dakota
La societat National Geographic ha realitzat un descobriment excepcional és tracta d’ un dino momificat que conserva parts del seu cos quasi intactes. Gairebé tot el que sabem dels dinosauris prové d'ossos i dents, es l'únic teixit que dura prou per fossilitzar-se. Però a comparació de altres troballes de fòssils, Dakota ha sobreviscut pràcticament intacte milions d'anys, amb pell i tendons fossilitzats, ens permet reconstruir la grandària dels músculs –amb moltes parts del cos que duen a un temptador cop d'ull d'un dinosauri en tres dimensió. Imatge d'una reconstrucció del dinosauri Dakota' a partir dels fòssils trobats
La societat National Geographic ha realitzat un descobriment excepcional és tracta d’ un dino momificat que conserva parts del seu cos quasi intactes. Gairebé tot el que sabem dels dinosauris prové d'ossos i dents, es l'únic teixit que dura prou per fossilitzar-se. Però a comparació de altres troballes de fòssils, Dakota ha sobreviscut pràcticament intacte milions d'anys, amb pell i tendons fossilitzats, ens permet reconstruir la grandària dels músculs –amb moltes parts del cos que duen a un temptador cop d'ull d'un dinosauri en tres dimensió. Imatge d'una reconstrucció del dinosauri Dakota' a partir dels fòssils trobats
divendres, 6 de març del 2009
NOTÍCIES DE LA NASA
Una nova troballa de la sonda 'Phoenix' suggereix l'existència d'aigua a Mart
El descob
riment a Mart de una dissolució acuosa per la sonda Phoenix, de la NASA, fa possible pensar que hi hagi aigua líquida Els experts creuen que es tracta d'un canal d'aigua subterrània que, de tant en tant, surt a la superfície i ràpidament es
congelaria, per les baixes temperatures. Segons la revista New Scientist, que publica una fotografia que suggereix l'existència de gotes d'aigua. Si es confirma aquesta informació, voldrà dir que serà més fàcil per a la humanitat arribar en aquest planeta i instal·lar-s'hi. El que no se sap encara és si també hi pot haver vida. I és que, de moment, de tots els planetes del sistema Solar només es coneix l'existència d'aigua a la Terra.
riment a Mart de una dissolució acuosa per la sonda Phoenix, de la NASA, fa possible pensar que hi hagi aigua líquida Els experts creuen que es tracta d'un canal d'aigua subterrània que, de tant en tant, surt a la superfície i ràpidament es
congelaria, per les baixes temperatures. Segons la revista New Scientist, que publica una fotografia que suggereix l'existència de gotes d'aigua. Si es confirma aquesta informació, voldrà dir que serà més fàcil per a la humanitat arribar en aquest planeta i instal·lar-s'hi. El que no se sap encara és si també hi pot haver vida. I és que, de moment, de tots els planetes del sistema Solar només es coneix l'existència d'aigua a la Terra.
dijous, 5 de març del 2009
FESTA DEL BOSC APUNTAT ¡
El diumenge 8 de març, de dos quarts d'onze del matí a les dues, Badalona celebrarà la Festa del bosc al Berenador de Can Ruti, en el Parc de la Serralada de Marina. Hi prendran part voluntaris del Cercle d'Amics dels Parcs Naturals. Els actes estan organitzats per la Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Badalona. Si voleu llegir més informació cliqueu aquí.
diumenge, 1 de març del 2009
ELEFANTS QUE OLOREN EL PERILL
Els elefants poden detectar si un ésser humà és amic o enemic per la seva olor i el color de les seves robes, segons un estudi portat a terme en la Universitat de St. Andrews, a Escòcia. Els investigadors escocesos van descobrir que els elefants reconeixen els diversos graus de perill que presenten diferents grups d'individus. L'estudi va determinar que els elefants africans reaccionaven amb temor quan detectaven per mitjà de l'olfacte que una peça havia estat utilitzada per homes de la tribu Masai.Els homes masai tenen el costum de demostrar el seu virilidad atacant amb llances als elefants. Així mateix, els elefants responen agressivament a la roba vermella, color típic de la vestimenta tradicional dels masai. La reacció dels elefants era esperada pels psicòlegs de l'equip d'investigació.
diumenge, 15 de febrer del 2009
INTERNET
Internet ha revolucionat la manera que tenim de relacionar-nos i de comunicar-nos. Ha estat un gran avenç que, com tants, convé d'utilitzar bé a fi d'evitar situacions de risc. Partint dels beneficis d'internet i, alhora, de la necessitat de fer-ne un bon ús, l'Agència Catalana de Protecció de Dades, la Comissió de Llibertats i Informàtica i el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya acaben de presentar tres manuals pràctics que insisteixen especialment en la protecció de la privadesa. Aquests tres manuals, descarregables de franc per internet, van adreçats, respectivament, a escolars de 9-11 anys (educació primària), de 12-14 anys (educació secundària) i de 15-17 anys (batxillerat i formació professional). Tots tres proposen activitats i donen consells, alguns d'adreçats especialment a famílies i mestres. Els manuals es basen en els resultats d'un treball de recerca en què van prendre part més de vuit mil estudiants de nou anys a disset. Alguns d'aquests resultats justifiquen la necessitat d'un manual d'aquestes característiques. El 40% dels enquestats, per exemple, va admetre que sovint rebia publicitat no desitjada i que cedia les dades personals a fòrums, xats, concursos, xarxes socials..., sense tenir esment de les garanties de protecció de dades.notes
Si troben en la Xarxa pàgines de contingut il·legal: racista o xenòfob, pàgines d'apologia del terrorisme, pàgines de pornografia infantil o pàgines sobre tràfic drogues, poden (i deuen) denunciar-lo. Aconsellem que es faciliti aquesta informació a través de la Línia de Denúncia Anònima, on no és necessari incloure dades personals de cap tipus. Línia de Denúncia Anònima: http://www.protegeles.com/
LA SERP MÉS GRAN DEL MÓN
La serp més gran que ha existit va viure fa 60 milions d'anys a Colòmbia, segons un estudi de la Universitat de Toronto a Mississauga (Canadà) que es publica a la revista Nature. El treball presenta els fòssils de la Titanoboa cerrejonensis, una espècie de serp estil boa que feia 13 metres i
pesava més d'una tona.Els ossos fossilitzats del rèptil van ser descoberts en una de les mines obertes més grans del món, al costat de les seves preses, cocodrils i tortugues, a Formación Cerrejón. També s'hi van trobar plantes fossilitzades dels boscos tropicals més antics que es coneixen a Amèrica, que van sorgir fa entre 58 i 60 milions d'anys.
dimarts, 10 de febrer del 2009
Severn Severn Suzuki...(ESPAÑOL) 6:32 MINUTS ( no t' ho perdis)
Si algún día tienes que elegir entre el mundo y el amor, recuerda: si eliges el mundo, quedarás sin amor, pero si eliges el amor, con él conquistarás el mundo (Albert Einstein)
divendres, 6 de febrer del 2009
dilluns, 2 de febrer del 2009
TOP 10
Us presentem el rànquing dels documents més prestats durant l'any 2008 a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona, segons l'índex de préstecs realitzats entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2008.
Els contes més llegits entre els infants de 0-5 anys
1. AIGNER-CLARK, Julie. El meu primer box set
2. RAMIS, Juan Carlos. La gran carrera de los Xunguis
3. KUBLER, Annie. A reveure, cocodril!
4. BIELINSKY, Claudia. Uki juega al escondite
5. DELEBECQUE, François. Els animals de la granja
6. GRIMM, Jacob; GRIMM, Wilhelm. La bella dorment. La ventafocs. La sireneta. La cigala i la formiga
7. MARTÍN LARRAÑAGA, Ana. Animals del riu
8. BENOIT, Charlat. Cacanimals
9. JELENKOVICH, Barbara. 10 pollets aventurers HAHN, Cyril. En Bumba no vol dormir
Els contes més llegits entre els infants de 6-9 anys
1. KNISTER. Tina superbruixa fa bromes màgiques
2. RATATOUILLE: el libro de la película
3. KNISTER. Tina superbruixa i l'embruix del Nadal
4. KNISTER. El partit de futbol embruixat
5. KNISTER. Tina superbruixa i l'aventura espacial
6. KNISTER. Tina superbruixa a la recerca del tresor
7. LOONEY Tunes
8. KNISTER. El cavaller tocat de l'ala
9. KNISTER. Tina superbruixa al castell de Dràcula
10. KNISTER. La gran aventura de Colom
Els contes més llegits entre els infants de 0-5 anys
1. AIGNER-CLARK, Julie. El meu primer box set
2. RAMIS, Juan Carlos. La gran carrera de los Xunguis
3. KUBLER, Annie. A reveure, cocodril!
4. BIELINSKY, Claudia. Uki juega al escondite
5. DELEBECQUE, François. Els animals de la granja
6. GRIMM, Jacob; GRIMM, Wilhelm. La bella dorment. La ventafocs. La sireneta. La cigala i la formiga
7. MARTÍN LARRAÑAGA, Ana. Animals del riu
8. BENOIT, Charlat. Cacanimals
9. JELENKOVICH, Barbara. 10 pollets aventurers HAHN, Cyril. En Bumba no vol dormir
Els contes més llegits entre els infants de 6-9 anys
1. KNISTER. Tina superbruixa fa bromes màgiques
2. RATATOUILLE: el libro de la película
3. KNISTER. Tina superbruixa i l'embruix del Nadal
4. KNISTER. El partit de futbol embruixat
5. KNISTER. Tina superbruixa i l'aventura espacial
6. KNISTER. Tina superbruixa a la recerca del tresor
7. LOONEY Tunes
8. KNISTER. El cavaller tocat de l'ala
9. KNISTER. Tina superbruixa al castell de Dràcula
10. KNISTER. La gran aventura de Colom
dimecres, 28 de gener del 2009
L' ANIMAL MÉS LONGEU DEL MÓN
Un equip de científics de la Universitat de Bangor (al nord de Gal·les) han trobat el que podria ser l'animal més longeu del món. Es tracta d'una cloïssa que va viure uns 400 anys, Aquests animals neixen i es reprodueixen al fons de les fredres aigües de l'Oceà Àrtic, a prop d'Islàndia.Un rècord GuinnessSegons el Llibre Guinness del Rècords, l'últim animal en batre aquesta estadística va ser una cloïssa de la mateixa espècie, de 220 anys, descoberta el 1982. Extraoficialment, un museu d'Islàndia acull una altra cloïssa Artica islandica, de 374 anys. Aquests dos exemplars, però, queden eclipsats pel nou descobriment, que hauria rondat els 405 o 410 anys d'edat.Gràcies a la longevitat d'aquest exemplar, els científics podran estudiar els canvis ambientals que ha sofert l'Oceà Àrtic i entendre millor els efectes del canvi climàticEls científics de Bangor estudien el creixement i l'edat de les cloïsses utilitzant les línies de creixement de la closca, de la mateixa manera que es fa en l'estudi de l'edat dels arbres a partir dels anells que es dibuixen als talls transversals dels troncs.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)