ENDIVINALLES SOBRE METEOROLOGIA

No tinc cap color,no faig cap olor,
no dono sabor,i en temps de calor us dono frescor.
(L'aigua)

Sóc un cos que ningú no ha vist però visc entre els mortals;

i el dia que jo falti moriran homes plantes i animals.

(L'aire)

Ningú no em veu, però amb l'ai al cos jo em trobo contínuament; a l'hivern sóc molestós i a l'estiu em cerca la gent.
(L'aire)

El sol la vida em dóna,i ell em sol acabar.Faig a la gent admirar i encara que la gent em forma a l'aire em torno a anar.
(La boira)

Un llençol apedaçat que punta d'agulla no hi ha tocat.
(El cel)

De vegades és blau, de vegades és gris. En ell hi viu el soli la lluna hi té el pis.
(El cel)

Quina és la cosa que per tot arreu es posa i en lloc fa nosa?
(La claror)

Jo sóc un jove llut que vesteixo raig de sol; qui amb mi no troba consols'ha de consolar de nit.
(El dia)

Una cosa blanca, blanca,que tota la gent escampa;una cosa negra, negra,que tot ho arreplega.
(la claror del dia i la foscor de la nit)

Som germans i, cosa rara,l'un és el fill i l'altre el pare.
(El dia i la nit)

Sempre quiets sempre inquiets, dormint de dia i de nit desperts.
(Els estels)

Al cor de l'hivern em cerquen perquè els doni escalfor,i a l'estiu no volen ni veure'mi em fan jeure en un racó.
(L'estufa)

Rumieu i endevineu: què és una cosa molt gran,que com més n'hi ha menys es veu?

(La foscor)

Corre molt i no el veus gens,i et molesta quan el tens.
(El fred)

Sóc fill de l'aigua,fill ben natural;i torno a ésser aigua sense fer cap mal.
(El gel)

A l'hivern,que és quan tinc vida,tota la gent m'avorreix.A l'estiu,que em quedo a casa,tothom em persegueix.
(El gel)

Una cosa com un gla que per tota la casa va.
(La llum)

Per les estances del celes passeja un donzella,vestida de robes blanques i brillant com una estrella.
(La lluna)

Va sempre de viatge sense maleta ni bastó,hi ha dies que sembla un formatge i altres una tallada de meló.
(La lluna)

De nit corre pel terrat,descobrint el que s'hi amaga,i de dia, vés si es plega,ningú no sap on s'ha amagat.
(La lluna)

Ell és d'or, jo sóc de plata,i quan surto a passejar ell se'n va a dormir a casa.
(La lluna i el sol)

Sóc fred i fosc i plujós,els pobres fugen de mi com si els empaités un gos,i els rics s'amaguen a casatot cercant-hi un bon redós. L'hivern Són dos germansi dues germanes.La primera alegre,el segon fogós, la tercera és trista, i el quart de la collaavorrit del tot.
(Les quatre estacions: primavera, estiu, tardor, hiver)