LLIBRE 'DEL VIURE I DEL MORIR'.

Anna Nolla Casals: "Parlem molt poc de la mort"

LLIBRE 'DEL VIURE I DEL MORIR'.

Mestra i pedagoga, actualment treballa amb nens sords i tractament del llenguatge. Fa vuit anys, el departament d'Educació li va donar una llicència per treballar en un projecte que pogués desenvolupar a l'aula. Avui presenta el llibre Del viure i del morir als Serveis Funeraris de Barcelona.

--¿Per què és important educar per a la mort?
--Morir implica viure i viure implica morir. Negar una cosa és negar l'altra. A la vida tots patirem pèrdues, tant per malaltia, separacions, abandonament d'un país, etcètera. Del que es tracta és d'intentar reflexionar-ne de forma anticipada, no esperar al final.

--¿No se'n parla de la mort?
--En parlem molt poc. A les escoles es parla de funcions vitals, com la sexualitat , però no es parla de morir. A la mort se l'amaga bastant.

--¿Per què?
--Per la mateixa por dels adults, perquè la mort genera tristesa. Però és lícit estar trist.

--¿Als nens també se'ls ha d'explicar la mort?
--Sí. Els nens també parlen de la mort i no només això. Els nens la veuen virtualment i realment, encara que ningú els en diu res. Som els responsables de donar-los respostes, encara que algunes preguntes no en tinguin.

--¿Qui ha de parlar de la mort?
--A l'escola, tothom: a les assemblees, a les tutories, a les famílies. Mostrar els processos de mort atorga confiança als nens i als adolescents. Els éssers humans som els únics que tenim consciència que hem de morir, potser altres animals també la tenen, però no s'ha demostrat. A més a més, tenim el llenguatge com l'eina principal per compartir les nostres experiències.

--¿Com se n'ha de parlar?
--Amb sinceritat, de manera serena, perquè quan es parla d'aquest important assumpte apareixen els valors humans: la paciència, la humilitat, el valor de l'altre.

--¿I en què beneficia?
--Prevé situacions de risc, fins i tot el suïcidi. Pot portar a elaborar el testament vital, parlar sobre l'euta- nàsia i altres aspectes.

--¿Com es viu el dia de Tots Sants a Catalunya?
--En els últims anys, no es va als cementiris, hi ha adolescents que no saben què és un cementiri. Hi van els vells, però els nens no saben quin és el significat del Dia dels Morts.

--¿Per què passa això?
--Hi ha temor, potser el que es busca és evadir-se, però als nens se'ls ha de preguntar, per exemple, si volen assistir a un funeral.

--¿S'ha de viure pensant en la mort?
--No, però és important que no s'ignori perquè és l'altra dimensió de la vida. Morir-se és l'últim acte de llibertat a la vida. I no estic promovent pas el suïcidi, en una situació real de malaltia s'ha de ser atès, però, sobretot, s'ha de ser respectat.

FONT: EL PERIODICO // ENTREVISTA AMB ANNA NOLLA CASALS, MESTRA, PEDAGOGA I LOGOPEDA